NEUROFISIOTERÀPIA

El punt de partida imprescindible en tot tractament de neurorehabilitació és l'exploració fisioterapèutica. Consisteix bàsicament en conèixer l'estat funcional de l'individu mitjançant la realització de diferents proves (Test d'Oxford, coordinació neuromotora, estudi de la distribució del pes corporal, goniometria, reflexos, estudi de la sensibilitat superficial i profunda ...).

Un cop finalitzada l'exploració, estem en condicions d'aplicar el tractament físic que més s'adapti a les necessitats del pacient. La teràpia aplicada es modificarà en funció de l'evolució que experimenti l'individu. El seguiment diari per part del fisioterapeuta proporciona a aquest les eines necessàries i precises per poder planificar i modificar les estratègies terapèutiques adequades.

S’apliquen les últimes tècniques que abasten:

Electroestimulació

  • Tractaments dirigits a musculatura innervada, denervada, analgèsia, trastorns circulatoris, de parts toves, etc.

Teràpia manual

  • Bobath, Perfetti (Exercici Terapèutic Cognoscitiu), mobilitzacions, massatge, estiraments.

Bobath: El concepte Bobath és un dels enfocs més utilitzats avui en dia en el camp de la rehabilitació neurològica de persones amb trastorns neuromotrius independentment de l’edat i el grau de severitat.

Va ser desenvolupat a Londres a la dècada de 1940 pel neuròleg Karel Bobath i la fisioterapeuta Berta Bobath amb els coneixements neurofisiològics de l’època. Des de llavors el concepte Bobath està en constant evolució.

Està basat en el coneixement de:

  • Control motor
  • Aprenentatge motor
  • Plasticitat del SNC i muscular
  • Biomecànica
  • Experiència clínica

El concepte Bobath és una manera d’observar i tractar al pacient on sempre van molt lligats l’avaluació i el tractament. És un procés continu de resolució de problemes que sempre ha donat molta importància a la qualitat del moviment dirigit a una tasca i en minimitzar les compensacions.

Exercici Terapèutic Cognoscitiu:Utilitzem la tècnica de Perfetti, basada en rehabilitar el pacient a partir de les seves funcions corticals superiors (atenció, memòria, aprenentatge, llenguatge). Es planteja a l’individu un problema cognoscitiu, que podrà solucionar per mitjà del desplaçament o fragmentació d’alguns segments corporals, realitzats amb l’ajuda del fisioterapeuta. El sistema nerviós central ha d’organitzar de forma correcta les informacions relacionades amb el moviment i amb la sensibilitat a través dels exteroreceptors.

Exercicis desgravats

  • Dirigits bàsicament a musculatura parètica amb afectació motora. És el punt d’inici per a tota activitat voluntària. La polifuncionalitat que atorga la gàbia de Roches, així com el perfecte coneixement del moviment articular, permeten al professional poder escollir en cada moment l’exercici més adequat per a l’articulació objecte del tractament. El material que s’utilitzarà en aquesta tècnica és: politges, gomes, cingles … així com diferents sacs o resistència.

Tota la teràpia exposada anteriorment l’apliquem en tots aquells símptomes o deficiències que genera la discapacitat, alguns dels quals s’esmenten a continuació:

  • Trastorns
  • Els trastorns motors i sensitius estan provocats per lesions encefàliques o del cordó medul·lar de caràcter traumàtic, compressiu o inflamatori. La mobilitat reduïda és subsidiària d’ajudes ortopèdic-mecàniques que facilitaran les activitats de la vida diària (comunicació, mobilitat, cura personal…)

  • Úlceres per decúbit
  • La compressió continuada de les zones acres i el dèficit vascular unit a la falta de sensibilitat, són les causes més freqüents d’úlceres per decúbit. És important formar adequadament a l’individu, amb la finalitat que conegui la problemàtica i evitar així que es produeixi la nafra.

  • Deformitats
  • Fenòmens com l’espasticitat, la immobilitat, les retraccions musculotendinoses, així com una mala higiene postural, afavoreixen les deformitats articulars. En ocasions s’ha de recórrer a l’ortopèdia com a mesura correctiva articular.

  • Dèficits circulatoris
  • Els dèficits circulatoris que es poden observar en el discapacitat, obeeixen a les nombroses hores de sedestació, així com a l’atonia muscular provocada per la disfunció neurològica, la qual cosa sol generar trastorns en la circulació de retorn, més freqüents en les extremitats inferiors (edemes).

  • Atròfia muscular
  • Una altra seqüela important del mieloleso i de les malalties neurodegeneratives és l’atròfia muscular a causa de la denervació i falta d’ús.

    A manera de resum, les lesions que amb més freqüència tractem són:

    • Definim al lesionat medul·lar com aquell individu que a causa d’una malformació congènita, malaltia, traumatisme, etc. adquireix una lesió que s’assentarà a nivell medul·lar, amb la instauració dels següents trastorns: paràlisi i anestèsia per sota de la zona afectada així com incontinència d’esfínters.

    • Definit com un intercanvi brusc d’energia mecànica que genera deteriorament físic o funcional del contingut cranial. Es consigna com a alteració del contingut encefàlic el compromís de consciència (generalment de tipus quantitatiu), l’amnèsia posttraumàtica o un síndrome vertiginós o marejos persistents. També s’ha de considerar com un signe de disfunció del contingut cranial l’aparició d’una cefalea holocranial persistent i progressiva que pot o no acompanyar-se de vòmits. Pot ser provocat per diferents tipus de mecanismes físics i poden estar involucrades diverses de les estructures de l’encèfal.
    • Es distingeix de la Contusió de Crani, que correspon a un impacte mecànic sobre el crani que no produeix alteració del contingut cranial, i que pot associar-se a dolor local.

    • Un accident cerebrovascular (ACV o ACVA), ictus cerebral, apoplexia, ictus apoplèctic o atac cerebral [1] és un tipus de malaltia cerebrovascular, [2] caracteritzada per una brusca interrupció del flux sanguini al cervell i que origina una sèrie de símptomes variables en funció de l’àrea cerebral afectada.
    • Pot ser per un coàgul que obstrueix el pas de la sang cap a una part del cervell (ictus isquèmic) o bé per una hemorràgia originada per la ruptura d’un vas cerebral (ictus hemorràgic). Aproximadament el 85% dels ictus són isquèmics i el 15% hemorràgics.

    • L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia desmielinitzant, neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central. De moment es considera que no té cura tot i que existeix medicació eficaç i la investigació sobre les seves causes és un camp actiu d’investigació. Les causes exactes són desconegudes. Pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps. Es creu que en la seva gènesi actuen mecanismes autoimmunes.
    • Es distingeixen diversos subtipus d’esclerosi múltiple i molts afectats presenten formes diferents de la malaltia amb el pas del temps.
    • A causa dels seus efectes sobre el sistema nerviós central, pot tenir com a conseqüència una mobilitat reduïda i invalidesa en els casos més severs.

    • L’esclerosi lateral amiotròfica (abreujadament, ELA) és una malaltia degenerativa de tipus neuromuscular [1] en la qual les motoneurones [2] disminueixen gradualment el seu funcionament i moren, provocant una paràlisi muscular progressiva (de pronòstic mortal, ja que en les seves etapes avançades els pacients pateixen paràlisi total) que s’acompanya d’una exaltació dels reflexos tendinosos [3] (resultat de la pèrdua dels controls musculars inhibitoris).
    • En l’ELA, les funcions cerebrals no relacionades amb l’activitat motora, és a dir, la sensibilitat i la intel·ligència, es mantenen inalterades. D’altra banda, les motoneurones que controlen els músculs extrínsecs de l’ull, pràcticament no es veuen afectades, de manera que els malalts conserven els moviments oculars fins al final. Igualment, l’ELA no danya el nucli d’Onuf, pel que tampoc resulten afectats els músculs dels esfínters que controlen la micció i defecació.
    • La malaltia afecta, especialment, a persones d’edats compreses entre els 40 i 70 anys, més freqüentment en homes i entre els 60 i 69 anys.

    • La malaltia de Parkinson (MP), també anomenada parkinsonisme idiopàtic o paràlisi agitant[1] és un trastorn neurodegeneratiu crònic que condueix amb el temps a una incapacitat progressiva, produït a conseqüència de la destrucció, per causes que encara es desconeixen, de les neurones pigmentades de la substància negra. [2] [3] Freqüentment classificada com un trastorn del moviment, la malaltia de Parkinson també desencadena alteracions en la funció cognitiva, en l’expressió de les emocions i en la funció autònoma.

    L’equip humà que forma part del departament de neurorehabilitació, està constituït per 11 professionals.

    CONTACTE

    No oblidi que qualsevol dubte que tingui, ens el pot fer arribar mitjançant trucada telefònica, correu electrònic o cumplimentant el següent formulari i nosaltres amb molt de gust l’assessorarem.

    Nombre (requerido)

    Correo electrónico (requerido)

    Asunto

    Mensaje

    <

    Per a més informació, i sense cap compromís, podeu trobar-nos a:

    CARRER

    CARRER

    Girona nº 84, baixos
    08009 Barcelona

     TELÈFON / FAX

    TELÈFON / FAX

    93 231 83 84

    METRO

    METRO

    L4 - Girona

    MÒBIL

    MÒBIL

    652 98 35 54

    HORARI

    HORARI

    Dilluns a Divendres
    09:00-20:00 h

    E-MAIL

    E-MAIL

    x.postico@manfred-sa.com
    recepcion@manfred-sa.com

    MANFRED