NEUROPSICOLOGIA

La neuropsicologia és la disciplina que estudia la relació entre cervell i conducta. Té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cerebrals ja siguin cognitives, conductuals o emocionals, secundàries a una alteració funcional o estructural del sistema nerviós central, tant en l'edat adulta com en la infància.

L’avaluació és el primer pas a seguir quan el pacient arriba a la nostra consulta, ja que ens permetrà conèixer quines funcions cognitives es troben preservades o afectades.

Després de l’elaboració de la història clínica, s’administraran les proves necessàries per a valorar les funcions cognitives superiors, així com el comportament, la personalitat i l’estat emocional del pacient. Les principals funcions a explorar són les següents:

  • Atenció
  • Velocitat de processament
  • Memòria
  • Llenguatge
  • Gnòsies
  • Funcions visuoespacials i visuoconstructives.
  • Pràxies.
  • Funcions executives
  • AFÀSIA.-L’afàsia és la pèrdua o alteració del llenguatge, expressiu i/o comprensiu, com a conseqüència d’alguntipus de dany cerebral adquirit, afectant a persones que ja havien adquirit prèviament aquesta funció. Freqüentment s’associa amb alteracions en la lectura i escriptura:
    • ALÈXIA.- Alteració de la lectura, com a conseqüència d’una lesió cerebral, en subjectes que havien adquirit aquesta funció.
    • AGRAFIA.- Alteració de la capacitat per produir llenguatge escrit a causa d’una lesió cerebral, en persones que havien adquirit aquesta funció prèviament a la lesió.
  • AMNÈSIA.- Alteració o pèrdua de memòria com a conseqüència d’una lesió del SNC. La memòria està afectada d’una manera proporcionalment molt més gran que altres components de la conducta o de la funció intel·lectual.
  • AGNÒSIA.- Afectació total o parcial de la capacitat de reconèixer estímuls sensorials (visuals, auditius, tàctils …) prèviament apresos, com a conseqüència d’una lesió cerebral adquirida. L’afectació en el reconeixement es produeix en absència de trastorns sensorials, del llenguatge o funcions intel·lectuals generals.
  • APRÀXIES.- Alteracions que afecten l’execució de moviments voluntaris, sense que hi hagi defectes sensitius, motors, perceptius ni trastorns de la comprensió verbal.
  • DISFUNCIÓ EXECUTIVA.- Les lesions del lòbul frontal del cervell produeixen l’afectació de les funcions executives (concepte ampli que inclou diferents processos cognitius superiors). A la disfunció executiva podem observar dificultats en orientació de l’atenció, resolució de problemes, reconeixement i selecció de metes adequades, inhibició de conductes, control de les accions dirigides a una meta, anticipació de les conseqüències, flexibilitat mental, etc.
  • TCE.- Dany en el teixit cerebral que està produït per una força mecànica externa i que es detecta per una pèrdua de consciència, per la presència d’un període d’amnèsia posttraumàtica o per troballes neurològiques objectives obtingudes mitjançant una avaluació física i de l’estat mental. (Traumatic Brain Injury Model Systems National Data and Statistical Center)

Les alteracions neuropsicològiques són fruit del dany cerebral estructural que s’ha produït, així com també de les complicacions associades al propi TCE (hematomes i hemorràgies cerebrals, edema cerebral, augment de la pressió intracranial, hipòxia…). Els dèficits després d’un Traumatisme poden ser molt variables, depenent de factors com la localització i gravetat de la lesió, edat del pacient, accés ràpid a serveis mèdics, necessitat d’intervencions quirúrgiques, complicacions posteriors, etc.

  • ACCIDENT VASCULAR CEREBRAL.- Els accidents vasculars cerebrals són un grup de trastorns en els quals es produeix una lesió cerebral per un mecanisme vascular, amb la conseqüent alteració de la funció de la regió del cervell afectada. Podem trobar-ne dos tipus principals:
    • Isquèmics.- El flux sanguini inadequat provoca una àrea d’infart cerebral
    • Hemorràgics.- Extravasació sanguínia en el teixit cerebral que produeix una lesió i desplaçament d’estructures cerebrals.

Les alteracions neuropsicològiques associades a un AVC són molt variables, depenent de diversos factors com el territori vascular afectat, mida de la lesió, accés ràpid al tractament …

  • TUMORS.- Segons Walsh, un tumor és un creixement anormal de cèl·lules, organitzades en forma atípica, que creixen a costa de l’organisme però que no compleixen un propòsit dins d’aquest. Es denomina també neoplàsia i poden ser benignes o malignes.

L’estudi neuropsicològic, en el cas dels tumors cerebrals, pot ser d’utilitat per orientar la teràpia, millorar la descripció simptomàtica, oferir informació pronòstica o establir les seqüeles d’una possible intervenció.

  • PROCESSOS INFECCIOSOS.- Processos que apareixen quan el cos és envaït per un microorganisme patogen que produeix una malaltia. Els virus, els bacteris, els fongs i els paràsits, són alguns dels agents patògens que poden ocasionar una infecció.

Alguns exemples de patologia infecciosa / vírica que afecten al sistema nerviós serien la meningitis, l’encefalitis herpètica, els abscessos cerebrals o el virus del VIH, entre d’altres.

  • DEMÈNCIES.- Síndrome neuroconductual caracteritzat pel desenvolupament de múltiples dèficits cognitius que afecten la memòria i almenys, a un altre domini cognitiu (és a dir, llenguatge, funcions executives, atenció, capacitats visuoespacials …) (American Psychiatric Association)

Les causes de demència poden ser múltiples, ja que existeix una àmplia llista de malalties i processos que cursen amb deteriorament cognitiu i conductual. Les demències més freqüents són: la Malaltia d’Alzheimer, Demència vascular, Demència per cossos de Lewy, Demència fronto-temporal, demència associada a malaltia de Parkinson, Paràlisi supranuclear progressiva.

  • ALTRES.- Epilèpsia, hidrocefàlia, síndromes metabòlics o alimentaris, esquizofrènia…

La neuropsicologia infantil presenta unes característiques diferents de la neuropsicologia de l’adult, ja que comptem amb un sistema nerviós que es troba en procés de desenvolupament. La majoria dels trastorns que hem esmentat anteriorment (TCEs, tumors, processos infecciosos …) poden produir-se en la infància o l’adolescència. En aquest cas l’evolució i el pronòstic seran diferents a la de l’adult, tant per la plasticitat del cervell, com pel nivell d’adquisició de la funció.

A més dels trastorns adquirits, la neuropsicologia infantil també centra el seu interès en els Trastorns del neurodesenvolupament:

  • Discapacitat intel·lectual.
  • Trastorns de l’espectre autista.
  • Trastorns per dèficit de l’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH).
  • Trastorns motors.
  • Trastorns específics de l’aprenentatge: dificultat en la lectura, l’escriptura o el càlcul.
  • Trastorns de la comunicació: Trastorn del llenguatge, trastorn fonològic i trastorn de la fluïdesa, tartamudeig, d’inici en la infància.

La rehabilitació es planificarà específicament per a cada pacient i de forma coordinada amb la resta de professionals implicats en el seu tractament. La patologia neurològica que presenti, l’edat, el nivell d’estudis, la xarxa social i familiar, seran aspectes importants a tenir en compte de cara al pronòstic i la planificació de la rehabilitació.

En el cas que les dificultats estiguin produïdes per un procés neurodegeneratiu, el treball es centra en la preservació de funcions i de l’autonomia, el major temps possible.

En altres patologies, per contra, l’interès de la rehabilitació es centra en la recuperació de les funcions que s’han vist afectades per la lesió cerebral, amb l’objectiu d’aconseguir que el pacient pugui portar una vida el més normalitzada possible, així com aconseguir la màxima autonomia.

Són diverses les estratègies que el neuropsicòleg pot aplicar per treballar les diferents funcions cognitives que necessitin ser tractades:

  • Restauració.- Estimulació de les funcions afectades.
  • Compensació.- Estimulació de les funcions preservades.
  • Substitució.- Utilització d’ajudes externes per realitzar determinades funcions que s’han vist afectades (ús de dispositius electrònics com agendes o tablets, alarmes com recordatoris, cartells amb dades a recordar …)

En la psicologia infantil, el pla terapèutic variarà si els dèficits han estat produïts per una lesió adquirida, si són producte d’un trastorn del neurodesenvolupament o si es tracta d’un trastorn específic de l’aprenentatge. En aquest cas, s’establirà un pla reeducatiu que faciliti al nen els processos d’aprenentatge i que li proporcioni eines eficaces per superar les seves limitacions.

La inclusió de la família en el procés de rehabilitació serà fonamental tant per intentar aplicar el que s’ha treballat en el centre en la seva vida quotidiana, com per assessorar i donar suport als seus membres, especialment al cuidador principal, al llarg de tot el procés.

El treball multidisciplinari, coordinant l’actuació dels professionals implicats en el tractament (metges especialistes, fisioterapeutes, logopedes, neuropsicòlegs, terapeutes ocupacionals, …) serà part important del procés terapèutic i facilitarà la correcta evolució de la rehabilitació.

CONTACTE

No oblidi que qualsevol dubte que tingui, ens el pot fer arribar mitjançant trucada telefònica, correu electrònic o cumplimentant el següent formulari i nosaltres amb molt de gust l’assessorarem.

Nombre (requerido)

Correo electrónico (requerido)

Asunto

Mensaje

<

Per a més informació, i sense cap compromís, podeu trobar-nos a:

CARRER

CARRER

Girona nº 84, baixos
08009 Barcelona

 TELÈFON / FAX

TELÈFON / FAX

93 231 83 84

METRO

METRO

L4 - Girona

MÒBIL

MÒBIL

652 98 35 54

HORARI

HORARI

Dilluns a Divendres
09:00-20:00 h

E-MAIL

E-MAIL

x.postico@manfred-sa.com
recepcion@manfred-sa.com

MANFRED